Crist en pena pel món, de Michael D. O'Brien
Em sento fortament obligat a tornar a publicar aquest escrit aquí aquesta nit. Vivim un moment precari, la calma abans de la tempesta, quan molts són temptats d’adormir-se. Però hem de romandre vigilants, és a dir, que els nostres ulls estiguin centrats en construir el Regne de Crist als nostres cors i després al món que ens envolta. D’aquesta manera, viurem en la cura i la gràcia constants del Pare, la seva protecció i unció. Viurem a l’Arca, i hi haurem d’estar ara, perquè aviat començarà a ploure justícia sobre un món esquerdat, sec i assedegat de Déu. Publicat per primera vegada el 30 d'abril de 2011.
CRIST HA RESSORTIT, ALLELUIA!
EN EFECTE Ha ressuscitat, al·leluia! Us escric avui des de San Francisco, EUA, la vigília i la vigília de la Divina Misericòrdia i la beatificació de Joan Pau II. A la llar on m’allotjo, els sons del servei d’oració que es fa a Roma, on s’estan pregant els misteris lluminosos, flueixen cap a l’habitació amb la suavitat d’un brollador brollador i la força d’una cascada. No es pot deixar d’estar aclaparat amb el fruites de la Resurrecció tan evident com l’Església Universal resa amb una sola veu abans de la beatificació del successor de Sant Pere. El poder de l’Església —el poder de Jesús— és present, tant en el testimoni visible d’aquest esdeveniment, com en presència de la comunió de Sants. L’Esperit Sant planeja ...
Allà on estic, la sala del davant té una paret revestida d’icones i estàtues: Sant Pio, el Sagrat Cor, la Mare de Déu de Fàtima i Guadalupe, Santa Teresa de Liseux ... tots estan tacats de llàgrimes d'oli o de sang que els han caigut dels ulls els darrers mesos. El director espiritual de la parella que viu aquí és el P. Serafí Michalenko, el vice-postulador del procés de canonització de Santa Faustina. Una imatge d’ell trobant Joan Pau II es troba als peus d’una de les estàtues. Una pau i una presència tangibles de la Santíssima Mare sembla impregnar-se de l’habitació ...
I, per tant, és enmig d’aquests dos mons que t’escric. Per una banda, veig llàgrimes d’alegria que cauen de la cara dels que resen a Roma; de l'altra, llàgrimes de pena que cauen dels ulls de Nostre Senyor i Senyora en aquesta casa. I, per tant, pregunto una vegada més: "Jesús, què vols que digui al teu poble?" I intueixo en el meu cor les paraules,
Digueu als meus fills que els estimo. Que sóc la pròpia Pietat. I la Misericòrdia crida els meus fills perquè es despertin.
Continua llegint →